CEOE i Sindicats arriben a un pacte de salaris

Patronal i sindicats han arribat a un pacte de rendes.

L’acord estableix una pujada salarial del 0,5% per a aquest any i del 0,6% per al 2013. Si
bé el més important és que introdueix una clàusula de desvinculació i
obre la porta a la flexibilitat interna pactada, seguint el model de
Catalunya. Els salaris tindran un component variable lligat a la productivitat i
l’empresari podrà disposar de temps de treball i canviar les funcions
dels seus treballadors. A canvi, els sindicats aconsegueixen que es mantinguin els convenis provincials.

Això suposa que les pimes seguiran vinculades a la negociació col · lectiva, ja que en un 80% d’elles es regeixen per ells.
Entre avui i demà els òrgans directius de la CEOE, CCOO i UGT aprovar l’acord assolit en la matinada de divendres pels seus equips tècnics. L’acord
serà presentat pel president del Govern, Mariano Rajoy, en la cimera
europea el dia 30 al costat de la reforma laboral, que s’aprovarà divendres.

CONVENIS COL · LECTIUS. Clàusula de desvinculació
L’acord, que és una pròrroga de l’Acord Interconfederal per a la Negociació Col ·
lectiva (AINC), inclou una clàusula de desvinculació negociada, de la
qual la negociació salarial queda al marge. L’empresari podrà argumentar una disminució dels seus ingressos, resultats o productivitat.

Podrà “inaplicar” els acords en horaris, treball a torns, sistemes de remuneració, sistemes de treball i funcions. Només es podrà aplicar de forma negociada, i en cas de desacord disposaran de set dies com a màxim per negociar.

REMUNERACIONS VARIABLES. Part del salari es vincularà a la productivitat
Per abordar l’espinosa exigència de desvincular la pujada salarial de
l’augment de preus, patronal i sindicats han pactat que una part del
salari sigui variable. Els convenis col · lectius han de determinar l’estructura del salari i el percentatge variable o fix dels sous. Aquesta part del salari s’actualitzarà en funció de la productivitat i els resultats de l’empresa. Els negociadors recorden que aquesta opció està regulada en els articles 41 i 82.3 de l’Estatut dels Treballadors.

PACTE SALARIAL. Moderació per tres anys
El AINC fixa una pujada salarial del 0,5% per al 2012 i del 0,6% per al 2013. A
la pràctica suposa un descens real dels salaris, ja que la inflació
segueix estant en l’entorn del 2% tot i la situació de decreixement del
PIB. L’acord preveu una complicada clàusula d’actualització aplicable al final de
l’exercici que substituirà la tradicional “clàusula de revisió
salarial”. D’aquesta  manera, en el cas que la inflació espanyola sigui superior a la de
l’eurozona, es prendrà com a referència l’IPC nacional.

En el cas que el preu del petroli Brent sigui superior en un 10%, es descomptarà de la taxa d’inflació la rúbrica de carburants.
Els agents socials han acordat revisar els convenis vigents per adaptar-los al present acord.

Per al 2014 els salaris s’han d’adaptar a la previsible millora de l’economia. Si l’augment del PIB a preus constants del 2013 és inferior a l’1%, l’augment salarial no excedirà del 0,6%. En el cas que l’augment del PIB se situï entre l’1% i el 2%, els salaris no passaran de l’1%. En el cas que el PIB creixi el 2%, els salaris ho faran un 1,5%.

ÀMBIT DELS CONVENIS. Perviuen els provincials
Els agents socials han pactat que es mantinguin els convenis provincials. A la pràctica, això suposa mantenir a les pimes dins el marc general de la negociació col · lectiva. No
obstant això, l’acord també deixa clar que els convenis sectorials “han
de propiciar la negociació a l’empresa, a iniciativa de les parts
afectades, de la jornada, funcions i salaris, per tractar l’àmbit més
adequat per definir aquestes matèries”. A més, afirmen que “l’àmbit superior de negociació ha de respectar
l’equilibri contractual de les parts a nivell d’empresa fins al terme d’aquest conveni col · lectiu”.
ORGANITZACIO DEL TREBALL. Flexibilitat per a l’empresa
L’acord preveu que la jornada laboral tingui còmput anual i es distribueixi de forma irregular. Això permetrà a l’empresari disposar-ne per tal d’evitar les hores extraordinàries. Podrà distribuir de manera irregular el 10% de la jornada anual i podrà modificar els horaris diaris. Disposarà de 40 hores anuals (cinc dies). Els convenis sectorials podran ajustar aquests canvis.
Després d’aquest acord, l’empresari també pot canviar el treballador de
funcions (sempre dins de la seva categoria professional) per adaptar-se a
les condicions de mercat. Els canvis poden ser més ràpids si són temporals.

LA VANGUARDIA.COM