Ultraactivitat de Conveni

Tots els convenis col · lectius que hagin estat denunciats abans del
08/07/2012, i no s’hagués pactat expressament un règim diferent
d’aplicació de ultraactivitat, perden la seva vigència a partir del
08/07/2013, i els treballadors afectats per aquests convenis deixaran d’estar
protegits per ells, i passaran a tenir com a referència el conveni o
normativa d’àmbit immediatament superior, si n’hi ha.

– Si el conveni no és denunciat per cap de les parts seguirà en vigor.
– Comprovar que les parts negociadores no hagin establert una altra regulació al respecte en el conveni, ja que l’art. 86.3 de l’E.T de ULTRAACTVIDAD s’aplicarà si el conveni no estableix una altra cosa.

2. Quin és el conveni col · lectiu d’àmbit superior que és d’aplicació? Aquí sorgeix el primer dubte. La negociació col · lectiva espanyola té una estructura anomenada en “cascada”. Així, els convenis d’àmbit superior són aquells que regulen un sector a nivell nacional. A partir d’aquí, hi ha convenis sectorials d’àmbits inferiors (autonòmics i / o provincials).
Però a més d’aquests convenis sectorials existeixen els convenis d’empresa,
en els quals cada companyia pot pactar amb els seus treballadors les
matèries regulades segons l’art. 84.2 de l’Estatut dels Treballadors.
Segons aquesta estructura, si decau un conveni d’empresa, els treballadors
d’aquesta companyia passaran a regir-se pel conveni d’àmbit superior que
reguli el seu sector provincial, autonòmic o nacional, per aquest
ordre.
Però segons coincideixen tots els experts, hi ha molts casos en què el
treballador no tindrà un conveni superior aplicable o no serà fàcil la
seva identificació, ja que el seu lloc de treball podria regir-se per
acords de diferents sectors.

3. Si no hi ha conveni d’àmbit superior aplicable. Si no hi ha cap conveni superior de referència, no hi ha norma convencional d’aplicació que resulti d’aplicació obligatòria.
La normativa a aplicar als treballadors que es quedin sense cobertura serà l’Estatut dels Treballadors. Això
té una conseqüència immediata: aquesta llei regula les condicions
bàsiques del mercat laboral, de manera que, en teoria, aquestes
condicions sempre seran inferiors a les de qualsevol conveni col ·
lectiu. Per començar, en matèria salarial, només cita el salari mínim
interprofessional (645,30 euros al mes), que en aplicació estricte de la
llei seria el que passaria a aplicar als treballadors del conveni que venci a
partir d’avui i no tinguin cap acord superior de referència.

4. Què aplicar? Arribats
a aquest punt tots els experts consultats tant de l’àmbit empresarial
com sindical o acadèmic coincideixen que deixar d’aplicar les condicions
del conveni vençut, sobretot en matèria salarial, no serà tan fàcil.
Experts laboralistes asseguren que en el cas que els treballadors vegin molt
rebaixades les seves condicions salarials per l’aplicació estricte
d’aquesta Llei poden recórrer als tribunals i el més probable és que en
la majoria dels casos el jutge els doni la raó.
En aquest cas, diversos experts opinen que podria sorgir una nova línia
jurisprudencial, en la qual els jutges a més del salari, consolidin les
condicions laborals del conveni vençut com a “condicions més
beneficioses”.
No obstant això, sentències del Tribunal Superior de Justícia estableixen
perquè existeixi “condició més beneficiosa”, ha d’haver “un acte de
voluntat constitutiu” d’un benefici que superi les fonts legals o
convencionals (conveni col · lectiu).

Davant d’aquest escenari, igual que el que està passant amb la resta de
novetats de la reforma laboral, s’espera que siguin els tribunals
socials que, uneixin mitjançant doctrina, què passarà amb l’aplicació de
condicions laborals inferiors a les pactades en un conveni col · lectiu després que aquest venci i superi sense acord l’any de negociació que permet la llei.

5. II Acord per a l’ocupació i la negociació col · lectiva a què van arribar
les cúpules patronals i sindicals al maig passat “que no obliga però
compromet” a la majoria dels negociadors d’aquestes taules, les
converses seguiran almenys un any més, fins a aconseguir un acord .

6. Alguns consells dels laboralistes als empresaris. Els
experts aconsellen als empresaris que vulguin aplicar la llei i remetre
als seus treballadors a un conveni d’àmbit superior amb condicions
laborals pitjors a les que han gaudit fins ara, segueixin algunes
formalitats.
Així, una de les formes de garantir aquesta aplicació de condicions inferiors
és fer-ho aplicant el procediment de l’article 41 de l’Estatut dels
Treballadors de modificació substancial de condicions laborals, provant
que hi ha causes per a això.
En el cas que l’empresari decideixi mantenir les condicions del conveni
vençut, els laboralistes recomanen que ho especifiquin per escrit i el
limitin en el temps, com a conveni extraestatutari, o, en cas contrari,
aquestes condicions més favorables per al treballador, “perquè no
existeix el conveni d’aplicació “, es podrien interpretar que a partir
d’aquest moment SÍ que constitueix una” condició més beneficiosa “, i
llavors NO podria deixar d’aplicar.